Three Poems by Gemma Gorga, Translated by Sharon Dolin


[Inertia is a strange property of matter]

Inertia is a strange property of matter. When you leave, for example, the air retains the warmth of your body for a while, the same way the sand keeps the sad tepidness of the sun overnight. When you leave, to continue along the same line, my hands persist in the caress, despite there no longer being skin to caress, only the carcass of decomposing memory in the stairwell. When you leave, you leave behind an invisible you adhering to the smallest things: it might be a hair on the pillow, a look that has gotten entangled with the shoulder straps of desire, a trace of saliva in the corners of the couch, a molecule of tenderness on the shower drain. It's not difficult to find you: love is my magnifying glass.


[La inèrcia és una estranya propietat de la material]

La inèrcia és una estranya propietat de la matèria. Quan marxes, per exemple, l'aire conserva l'escalfor del teu cos durant una estona, així com la sorra guarda tota la nit la tebior trista del sol. Quan marxes, per continuar amb el mateix exemple, les meves mans persisteixen en la carícia, malgrat que ja no hi ha pell per acariciar, només la carcanada del record descomponent-se al buit de l'escala. Quan marxes, deixes enrere un tu invisible adherit a les coses més petites: potser un cabell a la coixinera, una mirada que s'ha entortolligat amb els tirants del desig, una crosteta de saliva a les comissures del sofà, una molècula de tendresa al plat de la dutxa. No és difícil trobar-te: l'amor em fa de lupa.